Ni pares ni enciclopèdies tretes de la biblioteca. Internet s’ha convertit en la primera eina que utilitzen nens i joves a l’hora de fer qualsevol treball, sigui de la temàtica que sigui. I aquesta és una eina molt útil, com tots sabem. Però també té els seus riscos: un dels principals problemes que comporta l’ús d’Internet a l’hora de fer treballs és el “copiar-enganxar”.
L’altre dia vaig llegir a El País un article que parlava sobre aquesta problemàtica de la xarxa: http://www.elpais.com/articulo/sociedad/Google/haces/deberes/elpeputec/20090429elpepisoc_1/Tes
Estic completament d’acord amb les paraules de l’autora. Abans, si un professor t’encarregava un treball, el que havies de fer si volies treure’n un bon resultat era anar a la biblioteca i buscar tots els llibres i documents relacionats amb la temàtica del treball. Un cop trobats aquests llibres, havies de llegir. Segurament no tota la informació, perquè això portava molt temps, però sí fullejar les pàgines, consultar l’índex… per saber on trobar allò que realment estaves buscant. No hi havia ningú que et digués la pàgina o pàgines del llibre on apareixia la paraula clau del teu treball, ni cap buscador de documents que et proporcionés un llistat amb tots els llibres i altres textos o materials que et podien ser útils per fer aquest treball. Simplement, havies d’agafar el llibre o llibres en qüestió i llegir.
Ara tot ha canviat molt amb Internet. Buscadors com el Google (el més conegut actualment) et proporcionen llargues llistes d’enllaços a pàgines web on pots trobar allò que estàs buscant. Cal saber fer bé la cerca d’informació i en pocs segons tens milers de links a llocs que poden ser del teu interès.
I els nens controlen aquestes eines cada vegada amb més facilitat. Nens cada vegada més petits tenen a la seva disposició un ordinador amb el que poden jugar, poden xatejar, poden dibuixar… i amb el que també poden copiar i enganxar. Com s’explica en l’article de El País, Internet és la primera font a la que els joves acudeixen a l’hora de buscar informació per fer treballs: és la primera opció per al 59,3% dels joves entre 12 i 21 anys, segons una enquesta realitzada el 2006 pel Grup d’Estudi sobre Tendències Socials (GETS). Una altra xifra impactant és la que també apareix en aquest article: el 62,4% dels menors utilitza Internet com a un suport per als seus estudis, segons l’Institut Nacional de Tecnologies de la Comunicació (Inteco), en una enquesta del passat mes de març.
Dos nens davant l'ordinador, una de les seves eines habituals per "treballar".
Però tot i la ràpida adaptació de nens i joves a les noves tecnologies, encara són pocs els centres educatius que utilitzen Internet com una eina habitual d’estudi. Els professors veuen riscos en l’ús de la xarxa, sobretot pel motiu que centra aquest text: el copy-paste d’informacions que els nens troben a les webs i que no s’esforcen ni en llegir i entendre; simplement fan els seus treballs a través d’enganxar de la “millor” manera possible aquests retalls trets d’Internet, de manera que sovint el resultat són puzzles d’informacions sense coherència.
Des de ben petits ja aprenen a utilitzar les noves tecnologies.
*Altres enllaços relacionats amb el text:
http://www.semana.com/noticias-vida-moderna/generacion-copy-paste/117248.aspx
http://tecnologiahoyeducativo.blogspot.com/2008/03/influencia-de-la-tecnologa-en-los-nios.html
Noemí Badrenas Puga
Eiii!!