En una societat en què Internet encara no estava consolidat ni es considerava l’accés a la xarxa un dret, va aparèixer la primera xarxa sociala Catalunya, TINET.
Joan Manel Gómez explica la història d’una xarxa social a Catalunya i, concretament, a la Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona.
Fins el 1995, any en què es va iniciar TINET, els estudiants universitaris tenien a la seva disposició una xarxa social dins de la mateixa universitat; però la resta de la població no hi tenia accés. D’aquí, va néixer la idea de crear una freenet que abastés a toat la ciutadania perquè pogués tenir accés lliure a la informació amb uns serveis bàsics.
Així doncs, a l’abril del 1995, un grup d’estudiants de la URV es van plantejar el repte d’endegar una xarxa ciutadana i, a l’octubre d’aquell mateix ay, es va posar en marxa. La Fundació municipal Ciutat de Tarragona va assumir el projecte i l’Ajuntament, la Diputaciño de Tarragona, juntament amb l’Autoritat Portuària i la Caixa es van fer càrrec de l’esponsorització.
TINET no era una xarxa lucrativa, per això només disposaven dels recursos imprescindibles: dos administradors de sistemes, dos becaris, un professors d’universitat i més tard, una empresa formada per universitaris que garantien el manteniment del servei les 24 hores del dia, a més dels molts voluntaris que hi acudien per ajudar-los.
Així és la pàgina web de TINET:
Gómez destaca que “les xarxes socials són creades pels ciutadans i que no per això, no segueixen l’estructura piramidal”. Així doncs, TINET al principi, el seu objectiu era el d’estendre la cultura telemàtica i proporcionar l’accés bàsic gratuït a l’e-mail i webs locals. A més, oferien l’accés total i gratuït per a entitats, als ciutadans i a les empreses; a part del suport a tot tipus a diverses entitats i institucions com bilbioteques, cursos públics, escoles, etc.
L’accés a TINET es feia mitjançant la connexió a Internet i a Infovia Plus. La xarxa TINET estava connectada a la URV i aquesta a la RedIris. TINET proporcionava l’accés a la seva xarxa social a la Biblioteca pública, a l’Hospital de Santa Tecla i a l’IES V.I. Barraquer de Tarragona.
En un principi, TINET tenia una audiència repartida de la següent manera: els ciutadans eren 6627 usuaris (85%), les associacions eren 450 usuaris que representaven el 6% i les empreses usuàries eren 736 i representaven un 9%. Cal dir també que era molt difícil fer entendre a les empreses qeu era positiu tenir els seus productes exposats a la xarxa; cosa molt habitual i necessària en el societat en la qual vivim.
Actualment, els serveis que ofereix TINET són més de 74.000 missatges diaris i 74.000 hits diaris a http://. TINET al llarg dels anys ha aconseguit grans avenços en el camp del servei públic de la informació i la comunicació a través d’Internet; tenir una comunitat virtual però real; la confiança de l’audiència i que aquesta audiència associés la nostra comunitat local d’Internet a TINET; l’augment de la ratio d’usuaris per habitant; que l’usuari mitjà de TINET fos més mitjà; que els usuaris considerin TINET com un valor comunitari i la creació d’un premi de literatura virtual.
Jo vaig conèixer TINET l’any 2000, quan vaig fer un curset d’informàtica. Recordo que era l’únic portal al que accedia i m’agradava molt perquè hi havia moltes seccions. Una de les que més utilitzava eren les webcams d’arreu del mon. Des de llavors la pàgina web ha canviat molt. Al principi hi havia molt més text. Ara hi ha molts gràfics
Com a projecció de futur, TINET vol fomentar l’accés de petites empreses i escoles a Internet, així com oferir una formació bàsica en aquest àmbit. A més, Joan Manel Gómez va assegurar que continuaran oferint un servei públic tecnològic, fet que els ha consolidat com al European Association for Comunity Networking.
L’èxit de tot això? Sens dubte Gómez assenyala directament el valor humà de TINET i l’estructura bottom-up.