Menéame, una xarxa popular però molt criticada

Menéame és un espai web basat en la participació comunitària en què els usuaris registrats envien textos i documents als internautes, els quals la poden votar i fer que aquesta informació aparegui, en funció dels vots que tingui, en un lloc o un altre de la pàgina principal. El lloc combina marcadors especials, blogging, i la sindicació amb un sistema de publicació sense obstacles, intermediaris ni editors. En aquest sentit és una eina que fomenta al 100% la participació de tots els internautes.

Quan un usuari envia una notícia, passa a una secció anomenada “Cola de pendientes” i que és visible per a tots els usuaris, des de la qual la poden votar. Els vots que pot emetre cada usuari van en funció de la seva activitat en aquesta xarxa social, de manera que els internautes més actius tenen més pes a l’hora de decidir quines notícies són més importants. Els usuaris poden qualificar les notícies amb les següents premisses:

-         Irrellevant: Notícies d’escàs nivell informatiu.

-         Antiga: Notícies que s’envien amb retard.

-         Insistent: Informacions que donen moltes voltes sobre el mateix tema.

-         Groga: Notícies que pretenen cridar l’atenció sense informar.

-         Spam: Penalitza els enviaments comercials i d’autopromoció.

-         Duplicada: Notícies que tracten sobre un mateix tema.

-         Provocació: Informacions amb interès per generar polèmica o malestar.

-         Errònia: L’enllaç no correspon amb la notícia que es descriu al títol.

-         Còpia o plagi: Informació copiada literalment d’altres llocs sense citar-los.

Si la notícia té molts vots negatius se’n va a una secció anomenada “Cola de descartadas”, tot i que es pot seguir votant i comentant. La funció d’aquesta cua és alliberar espai a la pàgina principal per les informacions més interessants segons els usuaris.

L’espai permet crear enllaços i publicar-los perquè els usuaris s’assabentin, a través del correu, del seu bloc o de la seva pàgina web, per exemple, de quan una notícia ha estat “meneada”, és a dir, votada, i ha escalat posicions a la pàgina principal.

Aquest espai és de software lliure i es considera part de la web 2.0. Tot i que el seu ús s’ha estès molt i la seva utilitat no es pot negar, hi ha diverses crítiques al sistema operatiu. Segons molts usuaris, les notícies que apareixen en els primers llocs de la pàgina principal, sempre són les més sensacionalistes, ja que el vot dels usuaris no sempre és objectiu ni de finalitat periodística o informativa.

Justament ahir va sortir a la llum que hi ha hagut una revolta sense precedents contra el creador de Menáme, Ricardo Galli.

Sembla ser que un dels usuaris més actius del lloc web va discutir-se amb un administrador de la web, en la qual s’havien publicat uns continguts personals que, presumptament, violen el codi deontològic de la pàgina. Per aquest motiu,
‘me_meneo_pensando_en_ti’, l’autor dels comentaris, va ser expulsat del web. Aquest fet va provocar la indignació i la crítica de la resta d’usuaris en contra dels administradors, uns comentaris que es troben a dalt de tot de la llista de notícies més “meneadas” pels usuaris.

En aquest sentit, es fa palès l’abast que té actualment aquesta blogosfera, ja que la democràcia i la jerarquia sobre les quals es basa són un dels indicadors més fiables del que agrada i del que no agrada als internautes del país.

Anna Julvé Busquets

TINET, la informació al teu abast

En una societat en què Internet encara no estava consolidat ni es considerava l’accés a la xarxa un dret, va aparèixer la primera xarxa sociala Catalunya, TINET.

Joan Manel Gómez  explica la història d’una xarxa social a Catalunya i, concretament, a la Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona.

           

Fins el 1995, any en què es va iniciar TINET, els estudiants universitaris tenien a la seva disposició una xarxa social dins de la mateixa universitat; però la resta de la població no hi tenia accés. D’aquí, va néixer la idea de crear una freenet que abastés a toat la ciutadania perquè pogués tenir accés lliure a la informació amb uns serveis bàsics.

Així doncs, a l’abril del 1995, un grup d’estudiants de la URV es van plantejar el repte d’endegar una xarxa ciutadana i, a l’octubre d’aquell mateix ay, es va posar en marxa. La Fundació municipal Ciutat de Tarragona va assumir el projecte i l’Ajuntament, la Diputaciño de Tarragona, juntament amb l’Autoritat Portuària i la Caixa es van fer càrrec de l’esponsorització.

TINET no era una xarxa lucrativa, per això només disposaven dels recursos imprescindibles: dos administradors de sistemes, dos becaris, un professors d’universitat i més tard, una empresa formada per universitaris que garantien el manteniment del servei les  24 hores del dia, a més dels molts voluntaris que hi acudien per ajudar-los.

 Així és la pàgina web de TINET:

 

Gómez destaca que “les xarxes socials són creades pels ciutadans i que no per això, no segueixen l’estructura piramidal”. Així doncs, TINET al principi, el seu objectiu era el d’estendre la cultura telemàtica i proporcionar l’accés bàsic gratuït a l’e-mail i webs locals. A més, oferien l’accés total i gratuït per a entitats, als ciutadans i a les empreses; a part del suport a tot tipus a diverses entitats i institucions com bilbioteques, cursos públics, escoles, etc.

L’accés a TINET es feia mitjançant la connexió a Internet i a Infovia Plus. La xarxa TINET estava connectada a la URV i aquesta a la RedIris. TINET proporcionava l’accés a la seva xarxa social a la Biblioteca pública, a l’Hospital de Santa Tecla i a l’IES V.I. Barraquer de Tarragona.

En un principi, TINET tenia una audiència repartida de la següent manera: els ciutadans eren 6627 usuaris (85%), les associacions eren 450 usuaris que representaven el 6% i les empreses usuàries eren 736 i representaven un 9%. Cal dir també que era molt difícil fer entendre a les empreses qeu era positiu tenir els seus productes exposats a la xarxa; cosa molt habitual i necessària en el societat en la qual vivim.

Actualment, els serveis que ofereix TINET són més de 74.000 missatges diaris i 74.000 hits diaris a http://. TINET al llarg dels anys ha aconseguit grans avenços en el camp del servei públic de la informació i la comunicació a través d’Internet; tenir una comunitat virtual però real; la confiança de l’audiència i que aquesta audiència associés la nostra comunitat local d’Internet a TINET; l’augment de la ratio d’usuaris per habitant; que l’usuari mitjà de TINET fos més mitjà; que els usuaris considerin TINET com un valor comunitari i la creació d’un premi de literatura virtual.