Las TIC: El fenómeno de la democratización de la información turística

Por muy remoto que sea el lugar al que te diriges, las nuevas tecnologías han conseguido que la información tenga hoy escasos obstáculosAntes de internet, cuando uno se iba de viaje compraba la guía turística de la ciudad o del país, y cómo mucho se podía buscar en alguna enciclopedia algunos datos esenciales, o, como opción extrema, pedir la información a la embajada. A través de estos medios se conseguían, al fin y al cabo, más o menos la misma información.

Desde hace un tiempo las TIC han revolucionado todo el sector de la información turística, y gracias a internet, se han creado webs institucionales de turismo de los diferentes países, pero a la vez se ha creado una amplia red paralela y horizontal de todos aquellos que viajan y pretenden hacerlo, ofreciendo información de primera mano.

Una muestra de esto son los foros de viajes, en los que se pueden encontrar y compartir información de todos los recodos del mundo: desde hoteles y restaurantes, hasta rutas menos turísticas, datos muy útiles que no ofrecen las guías, consejos y rutas de los propios viajeros. Un ejemplo de los más conocidos en español es www.losviajeros.com. Foros por contenientes, por países, por diferentes áreas geográficas, galerías de fotos, enlaces de otras webs informativas, diarios de viajes, incluso hasta blogs de esta temática es lo que recoge esta interesante y muy completa web. En los diarios y blogs normalmente los usuarios relatan sus diferentes viajes, muchas veces con todo detalle, incluyendo desde la compañía aérea con la que han volado hasta como ir al café más antiguo o al lugar más insólito de la ciudad, añadiendo horarios actualizados e incluso cómo conseguir descuentos para ciertos museos o lugares. Actualmente hay más de 70.000 usuarios registrados en Los Viajeros, pero mucha gente consulta los foros y no se registra, por lo que realmente este medio paralelo es utilizado por muchas más personas.

A parte de los foros y los blogs, existen también las páginas comerciales de buscadores de hoteles que ofrecen, a parte de la información del hotel, la opinión de los que han sido huéspedes, y muchas de ellas, como www.booking.com o www.destinia.com, son los clientes quienes puntúan a los hoteles –muy útil, por cierto–, hecho que crea un ranking democrático y participativo, a la vez que ayuda a los otros ciudadanos a elegir o a descartar ese un alojamiento. Hay veces, pero, que las imágenes y explicaciones del alojamiento no se corresponden exactamente a las calidades reales del hotel una vez en el lugar de destino, o si se ha comprado la estancia en esa web puede que alojen a los turistas, dependiendo la época o calidad, en habitaciones inferiores, ya que el precio es inferior a la reserva que se realiza directamente al hotel, motivo por el que también es importante tener en cuenta los comentarios de los huéspedes que ya han estado. Esto es uno de los puntos negativos de la venta e información de servicios turísticos a través de internet, por lo que, como en todos los casos, no todo es perfecto, y puede crear una pérdida de credibilidad respecto las webs que publiquen datos o características falsas.

 

Marina Muñoz Benito

 

PuntCat: un domini útil i no polèmic?

Ahir, dia de Sant Jordi, el domini puntCat va celebrar el seu tercer aniversari: el 23 d’abril de 2006, després d’anys de feina i esforços, el domini puntCat sortia a la xarxa i, d’aquesta manera, la comunitat catalana es feia més visible a nivell internacional.

El puntCat, però, va aparèixer rodejat de polèmiques i tensions i, encara avui en dia, es continua veient una vessant política en aquest domini d’Internet. No obstant, Joan Francesc Gras, president de la Fundació puntCat -gestora del domini-, assegura que, lluny de lluites polítiques i territorials, el domini puntCat va néixer amb la voluntat d’ésser útil a la comunitat cultural catalana, una comunitat que compta amb deu milions de parlants i que és prou àmplia i activa per a comptar amb un domini propi.

Gras recorda que, en el moment en què va sortir el domini, hi havia gent que preferia el puntCt, un domini molt similar al que tenen els països amb estat com ara Espanya (puntEs), França (puntFr) o Alemanya (puntDe) i que suposaria la constitució de Catalunya com un país, encara que fos a nivell virtual. No obstant, Gras recorda que la ICANN (Internet Corporation for Assigned Names and Numbers), entitat encarregada de concedir els dominis, no està gens interessada en disputes territorials ni en implicacions polítiques d’un domini. “Els defensors del puntCt desconeixien que hi ha una normativa ISO que regula qui pot tenir un domini i qui no” explica el president de la Fundació, que afegeix: “El puntCt no és possible perquè Catalunya no està a la llista de països i correus de l’ISO ni tampoc a la llista de l’Institut Cartogràfic de l’ONU”. El domini puntCat, doncs, no és un domini territorial com els que es donen als Estats: “No és un domini territorial, no hi ha cap decisió política ni cap reconeixement geopolític darrera seu”. El domini aconseguit, doncs, no és un domini que es guiï per la nacionalitat de les persones sinó que és la llengua el que defineix el puntCat: “El nostre criteri d’elegibilitat per a què una pàgina pugui dur el puntCat és que aquesta estigui substancialment en català”.

Lluny de defensar un territori, doncs, el grup que va anar a sol·licitar el domini es va haver d’adaptar a un seguit de normes internacionals i va haver de complir una sèrie de condicions: “Vam anar a l’estranger, a la comunitat internacional, i calia saber què s’havia de fer per aconseguir un domini”. Els requisits per a tenir un domini obligaven a presentar una definició de la comunitat a la qual es dirigia el domini, demostrar la utilitat de tenir un domini propi i també el suport de la comunitat receptora a la demanda. L’última condició va quedar demostrada quan 65.468 persones van donar el seu suport explícit a la candidatura puntCat. A més de tota la població, el puntCat també va comptar amb el recolzament de 2.615 empreses i de 98 entitats i associacions.

No obstant, malgrat complir les condicions necessàries per a sol·licitar el domini, comptar amb suport dela comunitat i no ser símbol de cap reivindicació política ni territorial, segurament va ser aquesta última vessant la que va impulsar a països com Rússia o Turquia, amb diferents minories en el territori dels seus estats, o al Partit Popular, a oposar-se a la concessió del domini puntCat. Això, recorda Gras, va fer que el procés de cessió del domini s’allargués amb un seguit de preguntes suplementàries que intentaven esbrinar si els diferents governs dels territoris on hi ha ciutadans que parlen català ho aprovaven. Malgrat les queixes i oposicions, però, el puntCat complia les condicions demanades per la normativa internacional, fet pel qual el 16 de setembre del 2005 la ICANN va confirmar el domini puntCat.

Tres anys després de la seva aparició en públic, sembla que el puntCat va ser una aposta ben encertada. Actualment -a data 1 d’abril- el domini compta amb 35.609 registrats, registres que al llarg de tres anys s’han anat fet ininterrompudament. Sembla, doncs, que al puntCat li espera un futur prometedor.

MySpace i Tuenti estan d’actualitat

Les xarxes socials estan de plena actualitat. Aquesta tarda, surfejant una estona la xarxa he trobat un parell de noticies molt interessants.

La primera de elles ha sortit avui mateix i tracta sobre la protecció de dades a les xarxes socials. El director de comunicació de Tuenti, Ícaro Moyano, ha volgut tranquil·litzar els seus usuaris i ha dit que les xarxes socials estan “molt més vigilades que altres negocis” i, per tant, són molt segures. Moyano també ha afirmat que tres de cada quatre usuaris no permeten que els seus amics es descarreguin les seves fotos, el que fan és compartir.

Les crítiques que han rebut les xarxes socials en qüestió de privacitat venen provocades pel cas de Marta del Castillo. Recordem que la filtració de les seves imatges de Tuenti van disparar les alarmes per la protecció de dades.A la segona noticia tenim que MySpace llançarà un portal de periodisme ciutadà en col·laboració amb la cadena Fox News. uReport és el nom de l’espai en qüestió, i permetrà als internautes convertir-se en creadors d’informació. Aquest portal forma part del projecte que Fox News va començar fa dos anys. Els internautes podran pujar vídeos o fotografies en quatre categories: EUA, món, entreteniment i política. Fox News editarà aquests continguts i els podrà utilitzar pel seu canal de noticies o pel portal d’informació a Internet.

Sembla que les empreses veuen en Internet i en el periodisme ciutadà una bona estratègia de futur. Fox News i MySpace no són les úniques. CNN amb iReport o MSNBC amb First Person, també han apostat fort per aquest tipus de periodisme que té en el ciutadà el seu suport.

Rebeca Escolano Nogueira

Twitter, la nova eina empresarial

Twitter és un servei de microblogging: els seus usuaris poden penjar-hi tants missatges de text com vulguin, però han de ser concisos, perquè no poden superar els 140 caràcters. Aquestes actualitzacions apareixen al perfil de l’usuari i també són enviats de forma immediata a altres usuaris que hagin triat l’opció de rebre-les. Aquests missatges poden ser enviats via SMS, missatgeria instantània o bé directament des del portal de Twitter o aplicacions com Twitterrific, Twitux i GTwitter.

Actualment, més de 14 milions de persones fan servir Twitter per compartir les seves vivències, però ara, a més, les empreses li han trobat un nou ús. Multinacionals com Starbucks o Amazon fan servir aquest servei de microblogging com una extensió de les seves relacions públiques i conèixer així l’opinió dels seus clients, cosa que els permet reaccionar més ràpid i solucionar els seus problemes d’imatge.

El primer exemple és el del portal de venta de llibres Amazon. La setmana passada, un escriptor nord-americà va descobrir que els llibres de contingut gai havien desaparegut dels rànquings d’Amazon i ho va denunciar amb un missatge a Twitter. Aquest missatge el van llegir els seus 200.000 seguidors i la protesta es va estendre per la xarxa. Amazon va solucionar l’error de catalogació, que afectava 57.000 títols i ho va atribuir a un problema tècnic.

El segon exemple és encara més curiós. Twitter va ser el mitjà escollit per la cadena nord-americana de pizzeries Domino’s per afrontar el darrer escàndol de la història de l’empresa. Dos treballadors de Domino’s Pizza van penjar diversos vídeos a Youtube on apareixien posant mocs als productes que ven la cadena. La notícia va córrer per la xarxa gràcies a Twitter. Els directors de la companyia van decidir obrir un compte a Twitter per donar explicacions i respondre els dubtes dels internautes. I per contrarestar-ho, el seu competidor Pizza Hut ha decidit atacar amb les mateixes armes. Ha convertit Twitter en una activitat professional i ha creat la plaça de “twittero” oficial de la companyia. Segons la companyia, aquesta persona serà “el nostre periodista a les xarxes socials, i la seva missió serà explicar en menys de 140 caràcters tot el que passa a Pizza Hut.

Altres empreses que s’han adonat del potencial de Twitter són els mitjans de comunicació, per exemple la CNN, que té diversos comptes a la xarxa social. Precisament, la cadena nord-americana va reptar l’actor Ashton Kutcher a aconseguir un milió de seguidors a Twitter. Kutcher va guanyar l’aposta.

L’etnocentrisme del periodisme convencional

Amb la aparició de les TIC i les noves tecnologies sorgeix una nova concepció de periodisme que presenta reticències en el món dels periodistes. L’aparició de nous bloggers que escriuen i opinen sobre tot tipus de temes i converteixen el nou periodisme ciutadà ha despertat la ira en alguns periodistes convencionals. Els més reticents creuen que aquesta intromissió en la professió només perjudica l’exercici periodístic. Però en aquest aspecte crec que els periodistes o bloggers periodístics haurien de saber diferenciar entre els seus blogs i els de la resta. Internet està ple d’informadors i informació, però la tasca del lector consisteix en destriar quins blogs són veraços i rigorosos, i quins són eines d’opinió dels ciutadans del carrer. Per aquest motiu els bloggers periodístics haurien de ser més oberts a l’aparició d’aquesta nova concepció del periodisme, una nova informació que no intenta competir amb el periodisme dels mitjans i periodistes, sinó demostrar les diferents cares d’una mateixa informació. Per tant, la convivència entre tots dos tipus de bloggers, els periodístics i els informatius permet augmentar la riquesa informativa i tenir diferents visions. Tenint en compte sempre que els periodístics estaran contrastats i seran rigorosos, mentre que els informatius seran les opinions d’alguns ciutadans que exercint el dret a expressar-se lliurement aprofitant les eines que presenten les TIC per fer un bo ús.

Núria Sánchez

La Catosfera

El passat dissabte 28 de març es va celebrar a Granollers la segona trobada de la Catosfera. La Catosfera és el nom que rep la blogosfera catalana i que avarca el conjunt de blogs escrits en català i la comunitat virtual que existeix al voltant d’aquests blogs.

El Telenotícies vespre d’aquell mateix dia 28 se’n va fer ressò i va mostrar dos bloggers que formen part d’aquest comunitat: www.ginatonic.com i www.lavoltadels25.cat.

El primer és un vídeoblog protagonitzat per la Gina, una noia que explica les seves vivències personals a través de vídeos que després penja al seu blog. Els vídeos són de temàtica variada, des del que porta a dins la seva bossa de mà, com a restaurants que va a sopar o el que fa amb els seus amics.

El segon blog l’ha creat en Marc Serena, que aquest any ha fet 25 anys i ha decidit anar-se’n a fer la volta al món amb l’objectiu d’entrevistar 25 joves de 25 anys de diferents països. En el seu quadern de viatge i va escrivint cada dia per explicar on es troba i anècdotes que li van succeint durant els dies de viatge. En el blog també hi ha la ruta de viatge que segueix.

La Catosfera també compte amb un mitjà de comunicació al darrere, Crònica, que és un diari digital basat en informació de Catalunya i internacional. Crònica vol ser un diari de referència al nostre país, amb informació rigorosa i que avarqui tots els àmbits de l’actualitat. Es defineix com un diari progressista i d’esquerres, sense pèls a la llengua i amb la intenció de reivindicar els aspectes que més preocupen als ciutadans de Catalunya. Alguns d’aquests aspectes són el dret a decidir, el traspàs de competències a la Generalitat de Catalunya o el nou model de finançament. Crònica també pretén utilitzar al màxim les noves tecnologies de la comunicació, de manera que a la seva pàgina els internautes poden dir la seva als articles d’opinió que es pengen, o participar de les preguntes que es fan cada dia sobre temes d’actualitat i que interessen al ciutadà.

Així doncs, sembla que cada vegada són més els diaris que aposten per la interactivitat i la participació dels ciutadans en els temes d’actualitat. Ja fa temps que els diaris de referència al nostre país han incorporat tots aquests serveis a la seva pàgina web; però actualment, s’estan creant a la xarxa molts diaris digitals seguint aquestes mateixes característiques. Això fa que el ciutadà pugui triar i remenar entre tot el ventall de mitjans de comunicació que hi ha a Internet.

Periodisme 3.0

Concurs ‘Netreporter’ per al millor bloc jove

Enllaçant amb el post recent que hem publicat sobre la possible instauració d’un premi per al millor bloc del país, una proposta del PP, presentem una iniciativa del portal de comunicació lamalla.cat, que organitza un concurs anomenat ‘Netreporter’ per premiar els millors blocs fets per joves, ja siguin estudiants de batxillerat i formació professional o universitaris. L’objectiu principal d’aquesta iniciativa és fomentar la creativitat i la iniciativa dels joves a la Xarxa.
El bloc haurà d’estar totalment actiu, escrit en qualsevol de les dues llengües oficials i hi ha de figurar clarament el nom de l’autor o autors participants en el concurs.

Els participants poden presentar-se fins el 17 d’abril, dia en què la web publicarà la llista de tots els blocs inscrits. El jurat, format per professionals de la comunicació audiovisual (el director general de la Xarxa Audiovisual Local, el director de lamalla.cat, un tècnic de la factoria d’Interactius de la XAL, un responsable de gestió del Pla Jove de la Diputació de Barcelona i el director de les revistes Secundèria i L’Hiperbòlic (mitjans col•laboradors amb els premis), escollirà els finalistes de cada categoria. A partir del dia 23 d’abril, finalitzat el període de deliberació del jurat, lamalla.cat donarà a conèixer els finalistes de cada categoria (millor bloc fet per estudiants de batxillerat o FP i millor bloc fet per universitaris).
Els criteris de valoració del jurat es basaran en la capacitat capacitat creativa, el disseny, l’actualització, el rigor i el contrast de les informacions, la creació de comunitat, l’ús correcte de la llengua i la integració d’elements multimèdia (vídeo, imatges, audio, etc.)

Des del 23 d’abril i fins el 13 de maig tots els usuaris de lamalla.cat podran votar entre els blocs finalistes i optaran al sorteig d’un iPod Touch. Amb aquesta iniciativa, la web pretén fomentar el bloc com a nova eina de comunicació digital i multimèdia, de manera que tots els lectors de lamalla.cat puguin participar en l’elecció de la millor bitàcola, augmentant-ne així els seu ús i lectura.
Els autors dels blocs guanyadors de cada categoria rebran un iPod Touch i un MacBook, mentre que els segons classificats seran obsequiats amb un iPod Touch. A mitjans de maig es donaran a conèixer els guanyadors.

A través d’aquest concurs, lamalla.cat pretén fomentar l’ús de les NTIC entre els joves, molts dels quals ja en són usuaris habituals, sobretot dels blocs i bitàcoles. Es tracta d’una eina que cada vegada té més interès per als adolescents perquè els permet exposar les seves idees i concepcions del què els envolta en un espai a la xarxa sense necessitat de desvetllar la seva identitat. Així doncs, amb aquesta iniciativa, els joves poden presentar els seus blocs personals al públic i, a més a més, poder aconseguir un premi. És una manera d’incentivar el jovent en la utilització d’aquestes eines per integrar-los plenament en aquesta societat de la informació que impera avui en dia.

Polítics 2.0

Fa unes setmanes, el president d’Esquerra a l’Ajuntament de Barcelona, Jordi Portabella, presentava la seva nova web portabella.cat. És un portal que, a banda de promocionar la seva pròpia imatge, ofereix una eina interessant des del punt de vista de la participació ciutadana. És l’apartat Esquerra et respon, una eina des de la qual els ciutadans poden formular preguntes als 4 regidors que té ERC a l’Ajuntament de Barcelona.

En efecte, els polítics s’estan posant al dia, tecnològicament parlant. Són molts els càrrecs polítics que tenen, per exemple, un usuari a la xarxa social Facebook. Artur Mas, Ernest Benach, Miquel Iceta, Joan Puigcercós, el propi Portabella… Els dirigents del nostre país han entès que aquest tipus d’eines són d’una gran vàlua, perquè els acosten a la ciutadania sense cap tipus d’esforç. I aquesta sensació de proximitat es tradueix més fàcilment a una major sensibilització de la tasca política que es fa a tots nivells.

A través d’aquest tipus d’eines, qualsevol ciutadà pot contactar directament amb aquestes persones per plantejar-nos les seves inquietuds, crítiques o elogis. Una possibilitat que seria impensable 15 anys enrere. Estem, doncs, davant d’una autèntica revolució pel què fa a la participació ciutadana i la democratització de la política.

Si bé la majoria de càrrecs polítics no gestionen els seus propis usuaris de Facebook, podem trobar alguns casos on realment sí que és així. És el cas, per exemple, del president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach, un dels pocs polítics catalans que actualitza el seu propi compte diàriament. Això permet saber a tots els seus amics virtuals què està fent en tot moment. I aquesta és una de les millors eines per combatre l’argument que assegura que “els polítics no fan res”.

En conclusió, els polítics estan esdevenint cada cop més polítics 2.0. Es tracta d’actualitzar-se o morir. I sembla que, finalment, han entès aquesta premissa.

 

Bernat Gimeno

Twiter, el pròxim fenomen “tecno-cultural”?

En una societat en que la noció del temps és un bé de primera necessitat, l’estalvi d’hores invertides en quelcom, que es poden guanyar amb la utilització d’una nova eina, provoca a l’usuari gran satisfacció o, per què no, simplement una “bona” manera de passar el temps, sense tenir la sensació d’extingir-lo del tot.
Aquest comportament de l’usuari de noves tecnologies s’evidencia amb l’èxit de serveis webs que destaquen per la seva senzilla i ràpida utilitat. El microbbloging, una eina que ha revolucionat la blogosfera, n’és un clar exemple, augmentant el seu nombre d’usuaris a un ritme constant. Es tracta d’una eina derivada del blog, però té la peculiaritat de que s’hi pot accedir via email, per missatges instantanis o a través del mòvil, és a dir, sense necessitat d’estar-hi connectat.
El servei gratuït més important de microbbloging és el twitter. Es tracta d’un servidor la utilitat del qual rau en explicar què fem en cada moment davant d’una comunitat global d’amics i desconeguts que “esperen” respostes textuals, (denominades micro-entrades o “tweets”), això sí, amb una longitud màxima de 140 caràcters. Una eina que té unes utilitats de xarxa social que fan que resulti una mica més atractiva, ja que permet fer amics i convertir-te en seguidor del seu perfil, així és tal com es denomina l’usuari que escull l’opció de rebre totes les actualitzacions dels seus contactes.
Ens trobem, doncs, davant d’una nova via de fomentar l’exhibicionisme, de difuminar la pròpia privacitat, que permet una doble actuació. D’una banda, sortir a escena com a principal protagonista mostrant als altres tot allò que fas o que potser voldries estar fent, o per contra, convertir-te en un mer espectador envejant o no els passos que fan els altres a cada instant, i veient de quina manera decideixen “aprofitar” el temps. En aquesta línia, si el que realment t’agrada el twitter és jugar a investigar ja no només el que fan els altres, sinó des d’on ho fan, també hi ha una via pels més “acosadors”. El twittervision, una eina que mostra cada actualització del servei localitzada en un mapa, inclús té mapes i buscadors amb els usuaris del twitter.
En la llista d’adictes a aquesta xarxa com a ús social figuren molts famosos, que l’utilitzen com a nexe d’unió íntim entre ells i els seus admiradors, malgrat que en la majoria de casos els primers es valen d’ajuda, que es neguen a divulgar, a l’hora de penjar els seus pensaments al ciberespai. I no només els artistes, tenen a darrere un equip per comentar els passos que fan a temps real, polítics com és el cas de Barack Obama, tenen un equip de xarxes socials per mantenir el seu perfil de twitter actualitzat constantment.
No obstant, però aquesta eina de microbblogging també s’exté sobretot en les empreses i mitjans de comunicació. En les empreses, l’ús corporatiu del twitter es veu com una manera de minortizar les sensacions que provoca la marca en els seus clients i poder així reaccionar a temps real. I els mitjans de comunicació l’utilitzen com una nova eina per transmetre les informacions més immediates, per acostar-se a un públic cada cop més nombrós. Aquest canal a més de servir les darreres notícies de cada hora, serveix per mantenir contacte de manera més directa amb els usuaris, així com per llançar alertes d’última hora, avanços i avisos d’entrevistes d’interès informatiu.
Es pot concloure doncs, que tant la interactivitat amb altres usuaris, com la publicitat o la recerca d’informació constitueixen i segueixen sent un dels vectors de la xarxa. I és per això, que es parla del twitter com una amenaça a convertir-se en el pròxim fenomen “tecno-cultural”.

 

Helena Condis